El FUTBOL CLUB Barcelona va començar la final volent córrer, traient avantatge de les badades en el balanç defensiu del seu rival i amb Boni Ndong (QUE SI EL TOQUES ET PITEN PERSONAL) comandant les operacions aviat es va veure dalt al marcador (2-9). El FIATC Joventut pecava en aquest inici de repetir errors del passat i acumulava constants pèrdues de pilota.
El club blaugrana semblava instal.lat a la potra ofensiva i completava un magnífic quart en tirs de dos sent la pintura l'hàbitat natural dels jugadors de Xavi Pascual. La diferència entre els pivots(a part del milions) era la diferència que existia en el marcador entre un i altre equip. Tot i això, el FIATC es recuperava de la seva desencertat inici, controlava la lluita del rebot i recorria als seus baixets per contrarestar l'efecte de l'altura per endossar un parcial tremebund 14-7 que equilibrava el partit (18-18) al final del primer quart.
Entre Lorbek i Ndong seguien estirant la seva ratxa d'encert (9 / 9) interior que contrarestava la infortuni que vivien les seves triplistes com l'home de 3 milions segons supermanager Navarro (0 / 125) i li permetia tornar a treure partit de l'aturada ofensiu de la Penya. Més de tres minuts sense anotar provocaven que l'equip blaugrana abusar de la pobre penya i endossar un parcial 0-9 tornant a trencar el partit. La superioritat en el rebot ara sí permetia córrer al FUTBOL CLUB Barcelona Regal i demolir la resistència de l'equip verd i negre (18/30).
Un triple de Obasohan trencava la sequera de l'FIATC Joventut i semblava animar el partit perquè tot seguit el gran Jelinek sumava una altra acció de tres punts i Williams culminava diverses accions sota tauler. Malgrat les pèrdues ofensives (16 abans del descans), la Penya es caracteritza per no rendirse mai i no renunciava al partit i és posava a set punts.
Però només va ser una ràfega perquè l'equip blaugrana continuava amb una marxa més i amb tots els jugadors anotant tancaven la primera part amb un nou parcial 0-10 i un màxim avantatge de 17 punts (32-49).
A partir d'aqui després de 125 intents a Navarro va començar a anotar i va se un passeig per el FUTBOL club barcelona que amb tota la fortuna del món li entrava tot i la Penya només feia que perdre pilotes deixant un resultat de 54-94 però molt bona imatge contra el Manresa.
Deixant de banda les descomunals diferències econòmiques d'un equip i l'altre, on un pot contractar jugadors pagant la clàusula a meitat de lliga i prostituir, tot gràcies als diners del futbol Tampoc ho hem fet tan malament, tenint en compte el arbitratge sibil.lí de Mitjana (curiós que arbitri dos dies seguits al Barsa, no?), ja que ens falten els nostres pivots Norel i Pape Sow, aquest partit no ho prendria en compte per jutjar el potencial de l'equip, les pèrdues de pilota i la manca de lucidesa en atac, l'anirem millorant a poc a poc, jo fins que no vegi signes en cas contrari sóc optimista.
Quin escàndol de crònica, Penguin!
ResponderEliminarAnem a pams:
1) No cal que recordis tota l’estona el nom del nostre equip. Sí, som un club que té diverses seccions. I el nom per a tot el club inclou la paraula Futbol.
2) Qualificar de “potra” l’encert de jugadors del nivell dels del Barça només té un nom: enveja. Van Lacke no té ni “potra”.
3) Que el Barça té molts més diners que el Joventut? Sí, ja ho sabem. Per això té tant mèrit el que fa la Penya, però encara en té més el que fa el Manresa any rere any (guanyant-vos de 30, de vegades, per exemple).
4) Navarro no va intentar 150 triples. L’única explicació per aquest càlcul desmesurat teu és que t’has passat el vídeo del partit 20 vegades, cosa que entenc, perquè us vam donar una lliçó de bàsquet.
5) L’optimisme sempre és bo. És cert que teníeu baixes importants (la de Norel és habitual). Ara: parlar de l’àrbitre quan perds de 40 és, com a mínim, graciós.
6) El que hauries de fer és reconèixer la realitat: el Barça (amb ce trencada, no amb essa) és un dels millors equips de bàsquet d’Europa. La Penya lluitarà per estar al nivell del Fuenlabrada. Això és així. Que la culpa la tenen els diners? No t’ho nego. Quan tinguem una selecció catalana, i una lliga catalana potser els diners estaran més repartits i la qualitat, per tant, també.
Visca el bàsquet català! (incloent-hi la Penya, és clar)
PD. M’agrada la vostra samarreta nova.
gran cronista, te ficharemos para el AS chavalote, solo haces que decir mentiras.
ResponderEliminarEres bueno, muy bueno.